Hibridant models pedagògics en l’educació física: valoració de l’impacte produït en les habilitats cooperatives i les capacitats tècniques de l’alumnat

Abstract

La unió de diverses característiques de diferents models pedagògics, o la creació d’un nou model a partir d’aquestes cohesions, fomenta l’increment i les potencialitats que els diferents models tenen per si sols (Fernández-Rio, 2014). Seguint aquesta premissa, la present investigació s’ha focalitzat en quina ha estat la influència de la hibridació entre l’Aprenentatge Cooperatiu, el Model d’Educació Esportiva i la Gamificació sobre algunes de les habilitats fonamentals de la cooperació, i l'evolució de les capacitats tècniques bàsiques del pàdel en l'alumnat de quart d'ESO que participava en l'estudi. Per al seu desenvolupament, s’han seguit els diferents estadis acurats, metòdics i empírics definits per Quivy & Van Campenhoudt (2000) en el seu manual d’investigació, i s’ha utilitzat un mètode experimental, tot adoptant una anàlisi deductiva amb dos tipus de disseny d’estudi: un disseny només posttest (autoavaluació) per a l’anàlisi de les habilitats fonamentals de la cooperació; i un disseny pretest posttest (coavaluacions) per a la valoració de l'evolució de les capacitats tècniques bàsiques del pàdel treballades. Les troballes de la present investigació indiquen que la hibridació dels tres models pedagògics emprats podria ajudar al desenvolupament d’habilitats cooperatives com la interdependència positiva, la interacció promotora, la responsabilitat individual i les habilitats interpersonals, així com en l’evolució de les capacitats tècniques del servei, el drive i el revés. No obstant això, caldria ajustar la realitat amb la percepció que les participants tenen sobre el seu desenvolupament pel que fa a les habilitats cooperatives, i detectar alguns dels riscs que poden portar a un desenvolupament personal i social negatiu. Tanmateix, seria necessari allargar la duració de la mateixa experiència educativa per crear un clima d’aprenentatge i millora continua que permeti l’assoliment al complet de les capacitats.

The connection between the characteristics from different pedagogical models or the creation of a new model from this cohesion, develops the increase and potentialities that these different models has got from itself (Fernández-Rio, 2014). Following the premise, this investigation has been focused in which influence the hybridization between Cooperative Learning, Sport Education and Gamification of some fundamental abilities of cooperation, and the evolution of the basic technical capacities of paddle has impacted in the students (4ESO) that have participated. For the development of this investigation, it has been followed and used the accurate, methodical and empiric states defined by Quivy & Van Campenhoudt (2000) on their investigation guide. Furthermore, it has been used an experimental methodology adopting a deductive analysis with two designs. In one hand, using post-test (self-evaluation) to analyse the fundamental abilities of cooperation and on the other hand, pre test/post-test (co-evaluation) to evaluate the evolution of the basic technical capacities in paddle already practiced. The results shows that the hybridization of the three pedagogical models used could help in the development of cooperative abilities like: positive interdependency, developer interaction, personal responsibility and interpersonal abilities in the evolution of technical capacities as the service, forehand and backhand movements. However, it should be adapted to the reality of the participants perception of their cooperative abilities and detect some of the risks that can bring to a personal and social bad final development. Having said that, it would be necessary to extend the duration of the proper educational experience to create a better learning atmosphere and continue learning to accomplish the complete sportive capacities.