Escriure (a) la frontera : autores bilingües traductores culturals

Abstract

La creixent literatura postcolonial en països prèviament colonitzats, així com la creixent literatura de minories en països primermundistes sovint posen de manifest un mestissatge cultural que queda palès en la llengua. Les escriptores bilingües d’aquests països ocupen un espai cultural fronterer, com a mínim, a cavall de dos mons, a cavall de dues identitats i a cavall de dues llengües. La seva lectura del món no tan sols posa de manifest la problemàtica de la pluralitat lingüística i la diversitat d’identitats en les persones humanes, sinó que també acara l’essencialisme de les nocions d’equivalència que les expressions culturals dominants han presentat al llarg de la història de la traducció.

Both the growing postcolonial literature in countries which were previously colonised and the growing minority literatures in developed countries often exhibit cultural interweaving in their language use. The coming together of two cultures forges new cultural spaces, new identities, new cultural practices and new languages. In this way, bilingual women writers in these countries inhabit a cultural space which bridges at least two worlds, at least two identities and at least two languages. Their reading of the world brings to the fore questions of linguistic plurality and the diversity of identities within all human beings. Moreover, they force us to confront the inadequacy of traditional notions of linguistic equivalence in theories of translation.