Technical feasibility and safety of hooked wire localisation for targeted axillary dissection after neoadjuvant chemotherapy in patients with node-positive breast cancer

Abstract

ABSTRACT Background: Targeted axillary dissection (TAD) has been proposed as an alternative method for axillary staging node negative patients after neoadjuvant chemotherapy treatment (NACT). TAD combines the sentinel lymph node biopsy (SLNB) as well as the removal of the node-positive marked nodes at diagnosis. Aim: To determine the technical feasibility and safety of our TAD technique and to describe the oncological results and axillary recurrence, so as this can provide more information regarding which patients may benefit from this less invasive axillary staging. Methods: A single-centre prospective study from 2019 to 2023 including patients with axillary disease and ycN0 post NACT that underwent TAD. Before systemic treatment, a clip was placed in those proven metastasis nodes. TAD with hooked wire guided excision of the clipped node and SLNB with double tracer were performed. If axillary disease was found or there was technical failure, axillary lymph node dissection (ALND) was performed. Results: Clip marking procedure pre NACT as well as the placement of the hooked wire were performed successfully. TAD was completed in 19 patients (79.2%) and the clipped node identification rate (IR) was 91.6%. On 14 patients (74.83%) the clipped node coincided as a sentinel node (SLN). There were 10 patients (41.6%) who only required TAD, while 14 (58.3%) also required ALND. Conclusion: TAD with clipped node at diagnosis and subsequent localization using a hooked wire is a feasible and safe technique that can allow avoiding ALND in selected patients. Marking the positive nodes at diagnosis provides greater oncological safety.

Resumen: La disección axilar dirigida (TAD) se ha propuesto como un método alternativo para la estadificación axilar en los pacientes con ganglios negativos después del tratamiento con quimioterapia neoadyuvante (NACT). TAD combina la biopsia del ganglio linfático centinela (SLNB) así como la extirpación de los ganglios marcados como positivos en el momento del diagnóstico. Objetivos: Determinar la viabilidad técnica y la seguridad de nuestra técnica TAD y describir los resultados oncológicos y la recidiva axilar, de forma que pueda aportar más información sobre qué pacientes pueden beneficiarse de esta estadificación axilar menos invasiva. Métodos: Estudio prospectivo unicéntrico que incluye las pacientes atendidas entre 2019 y 2023 con enfermedad axilar y ycN0 post NACT que fueron sometidas a TAD. Antes del tratamiento sistémico, se colocó un clip en aquellos ganglios positivos confirmados. Se realizó TAD con extirpación guiada con arpón del ganglio clipado y SLNB con doble trazador. Si se encontraba enfermedad axilar o se producía fallo de técnica, se realizaba linfadenectomía axilar (ALND). Resultados: El marcaje con clips pre NACT así como la colocación del arpón se realizaron con éxito. La TAD se completó en 19 pacientes (79.2 %) y la tasa de identificación de los ganglios clipados (IR) fue del 91.6 %. En 14 pacientes (74.83%) el ganglio clipado coincidió como ganglio centinela (GC). Hubo 10 pacientes (41.6%) que solo requirieron TAD, mientras que 14 (58.3%) también requirieron ALND. Conclusiones: La TAD con ganglio clipado en el momento del diagnóstico y su posterior localización mediante arpón es una técnica fiable y segura que puede permitir evitar la ALND en pacientes seleccionados. Marcar los ganglios positivos al diagnóstico proporciona una mayor seguridad oncológica.

Resum: La dissecció axil·lar dirigida (TAD) s'ha proposat com un mètode alternatiu per a l'estadificació axil·lar dels pacients amb ganglis negatius després del tractament amb quimioteràpia neoadyuvante (NACT). TAD combina la biòpsia del ganglio limfàtic sentinella (SLNB) així com l'extirpació dels ganglis marcats com positius en el moment del diagnòstic. Objectius: Determinar la viabilitat tècnica i la seguretat de la nostra tècnica TAD i descriure els resultats oncològics així com la recidiva axil·lar, de forma que pugui aportar més informació sobre quins pacients poden beneficiar-se d’aquesta estadificació axil·lar menys invasiva. Mètodes: Estudi prospectiu unicèntric que inclou les pacients ateses entre 2019 i 2023 amb malaltia axil·lar i ycN0 post NACT que es van sotmetre a TAD. Abans del tractament sistèmic, es va col·locar un clip en aquells ganglis positius comprovats. Es va realitzar TAD amb extirpació guiada amb arpó del ganglio clipat i SLNB amb doble traçador. Si es trobava malaltia axil·lar o hi havia fallada de tècnica, es realitzava linfadenectomía axil·lar (ALND). Resultats: El marcatge amb clips pre NACT així com la col·locació de l'arpó es van realitzar amb èxit. La TAD es va completar en 19 pacients (79.2 %) i la taxa d'identificació del gangli clipat (IR) va ser del 91.6 %. En 14 pacients (74.833%) el ganglio clipat va coincidir com a ganglio sentinella (GS). Va haver-hi 10 pacients (41,6%) que només van requerir TAD, mentre que 14 (58.3%) també van requerir ALND. Conclusions: La TAD amb gangli clipat en el moment del diagnòstic i la seva posterior localització mitjançant arpó és una tècnica fiable i segura que pot permetre evitar la ALND en pacients seleccionats. Marcar els ganglis positius al diagnòstic proporciona una major seguretat oncològica.