Autolesió no suïcida i autolesió no suïcida en línia, en una mostra d’adolescents ingressats en una unitat d’Hospital de Dia Infanto-Juvenil

Abstract

L'autolesió no suïcida (ANS) és el dany deliberat i autodirigit del teixit corporal sense intenció suïcida i amb finalitats no sancionades socialment o culturalment (Klonsky et al., 2014). L'adolescència és una etapa crucial per a l’ANS, ja que és durant aquest període de desenvolupament que l’ANS s'inicia, persisteix i disminueix progressivament (Esposito, C., et al., 2022). En els darrers anys s’ha observat una alta prevalença de casos en aquest tipus de població (Nock, M. K., 2014; Pérez et al., 2021; Esposito, C., et al., 2022). Al mateix temps, s’ha vist que arran de la pandèmia de la Covid-19 pacients amb vulnerabilitats preexistents, han patit més estrès i angoixa, fet que els ha portat a una major probabilitat de participar en ANS (De Luca et al., 2022). Els estudis recents d’ANS mostren que s’utilitzen les TIC per compartir o cercar continguts que resulten perjudicials o humiliants per a un mateix (Patchin et al.,2017; Gámez-Guadix et al., 2020; Gámez-Guadix et al., 2022). Aquest fenomen s’anomena ANS en línia. Aquesta recerca estudia, en una primera part, la presència d’ANS en una mostra de 169 pacients adolescents que entre els anys 2018 i 2022 havien passat per un ingrés a la unitat d’Hospital de Dia Infanto Juvenil del Consorci Hospitalari de Vic (CHV). En aquesta anàlisi s’han avaluat les variables de gènere, edat, any d’ingrés i psicopatologia. Seguidament, l’estudi analitza la prevalença d’ANS en línia, en relació amb les anteriors variables esmentades, en una mostra de 35 pacients que formaven part del grup de pacients que s’autolesionava. Els principals resultats mostren que el 33,73% d’adolescents presentava ANS, evidenciant taxes superiors pel que fa al gènere femení i un augment molt rellevant entre els anys postpandèmia (2021 i 2022). Els pacients que presentaven trastorns de l’estat d’ànim van suposar tenir una relació estadísticament significativa pel que fa a ANS. En relació amb les ANS en línia, un 74,29% dels adolescents van afirmar fer ús d’aquesta pràctica. Utilitzar Internet per buscar informació sobre com fer-se mal i autolesionar-se i parlar-ne per Internet, van ser les tipologies d’ANS en línia més prevalents. L’edat i el fet d’utilitzar Internet per buscar informació sobre com fer-se mal tenen una relació estadísticament significativa. S’observa una tendència curvilínia negativa a mesura que van augmentant els grups d’edat, amb un pic molt prevalent entre els 15 i els 16 anys. Els resultats obtinguts evidencien una creixent onada de casos en relació amb les ANS i, a la vegada, posen de manifest que estem davant d'una problemàtica complexa i multicausal. Els resultats suggereixen també, certes tendències amb relació al paper de les noves tecnologies i, per tant, de la presència d’un nou fenomen, les autolesions en línia. Paraules clau: Autolesió No Suïcida, Adolescència, TIC, Autolesió No Suïcida en Línia, Hospital de dia.

Non-suicidal self-injury (NSSI) is intentional and self-directed destruction of body tissue without suicidal intent and for purposes not socially or culturally sanctioned (Klonsky et al., 2014). Adolescence is a crucial stage for NSSI, since it is during this period of development that NSSI begins, persists and progressively decreases (Esposito, C., et al., 2022). In recent years, a high prevalence of cases has been observed in this type of population (Nock, M. K., 2014; Perez et al., 2021; Esposito, C., et al., 2022). At the same time, it has been noticed that, as a result of the Covid-19 pandemic, patients with pre-existing vulnerabilities have suffered more stress and distress, which has led to a greater probability of participating in NSSI (De Luca et al., 2022). Recent studies on NSSI show that ICTs are used to share, or search for, content that is harmful or humiliating for oneself (Patchin et al., 2017; Gámez-Guadix et al., 2020; Gámez-Guadix et al., 2022). This phenomenon is called online ANS. This research studies, in the first part, the presence of NSSI from a sample of 169 adolescent patients who had been admitted to Hospital de Dia Infanto Juvenil del Consorci Hospitalari de Vic (CHV) between 2018 and 2022. In this analysis, the variables gender, age, year of admission, and psychopathology have been evaluated. After that, the study analyses the prevalence of online NSSI in relation to the previous variables mentioned, from a sample of 35 patients taken from the group of self-injured patients mentioned before. The main results show that 33.73% of adolescents presented NSSI, showing higher rates in the group of female gender and a very significant increase between the post-pandemic years (2021 and 2022). Patients with mood disorders had a statistically significant result with respect to NSSI. In relation to online NSSI, 74.29% of adolescents stated that they make use of this practice. Using the Internet to look for information on how to get hurt and self-harm and talk about it on the Internet, were the most prevalent types of online NSSI. Age, and the fact that they Use the Internet to look for information on how to harm themselves have a statistically significant relationship. A negative curvilinear trend is observed as age groups increase, with a very prevalent peak between 15 and 16 years old The obtained results show a growing wave of cases in relation to NSSI and, at the same time, show that we are facing a complex and multi-causal problem. The results also suggest new trends to the use and the role of new technologies and, therefore, the presence of a new phenomenon, online self-injury. Keywords: Non-Suicidal Self-Injury, Adolescence, ICT, Online Non-Suicidal Self-Injury, Day Hospital.