Impacte d'una intervenció psicoeducativa prèvia a l'alta a persones amb diagnòstic de trastorn bipolar ingressades a la Unitat de Psiquiatria de l'Hospital de Vic

Abstract

El trastorn bipolar (TB) és un trastorn mental crònic i recurrent caracteritzat per l’alteració de l’estat d’ànim que influeix directament en el funcionament psicosocial i la qualitat de vida dels qui la pateixen. Per aquest motiu, requereix d’una intervenció integral per la prevenció de recaigudes i la millora de la qualitat de vida. La psicoeducació ha resultat ser eficaç per la prevenció de recaigudes i per afavorir l’adherència al tractament. El disseny del present estudi és un assaig clínic aleatoritzat amb grup control (tractament habitual) i un grup d’intervenció (tres sessions de psicoeducació) amb pacients amb diagnòstic de TB que ingressen a la unitat de psiquiatria de l’HUV per recaiguda del trastorn. L’objectiu principal de l’estudi és identificar si la intervenció de tres sessions de psicoeducació prèvies a l’alta influeixen en les posteriors recaigudes i en el compliment de visites. S’espera que els pacients assignats al grup intervenció obtinguin millors resultats en relació als reingressos, les visites a urgències i en el compliment de visites en els posteriors dotze mesos de seguiment. Els resultats mostren que hi ha diferències entre el grup control i el grup d’intervenció en els reingressos i en les visites a urgències als tres, sis i dotze mesos de seguiment, però no es troben diferències estadísticament significatives. Els pacients del grup control obtenen millors resultats en el compliment de les visites.

Bipolar disorder (DB) is a chronic and recurrent mental disease characterized by altered mood that directly influences the psychosocial functioning and quality of life of those who suffer from it. For this reason, it requires a comprehensive intervention for the prevention of relapses and the improvement of life quality. Psychoeducation has shown to be effective in preventing relapses and promoting adherence to treatment. The present study has been designed as a randomized clinical trial. It includes a control group, receiving the usual treatment, and an intervention group, receiving three psychoeducation sessions. All the patients included have been diagnosed by DB and admitted to the Psychiatry Unit of the University Hospital of Vic for the disorder’s relapse. The main objective of the study is to identify whether the intervention based on three predischarge psychoeducation sessions influences on the subsequent relapses and the fulfilment of visits. Patients assigned to the intervention group are expected to perform better in terms of readmissions, emergency room visits, and follow-up visits in the next twelve months of follow-up. The results show that there are differences between the control and the intervention group in readmissions and emergency room visits at three, six, and twelve months of follow-up, although no statistically significant differences were found. Patients in the control group obtained better results in fulfilling of visits.