Anàlisi de la teràpia assistida amb gossos respecte a les habilitats comunicatives dels infants amb trastorn de l'espectre autista

Abstract

A partir de la teràpia assistida amb gossos que es realitza a un centre d’educació especial, sorgeix l’objectiu d’estudiar l’impacte de les teràpies assistides amb gossos en les habilitats comunicatives verbals i no verbals dels infants amb trastorn de l’espectre autista (TEA). Aquesta investigació s’ha realitzat amb 10 infants amb TEA d’un centre d’educació especial d’entre 4 i 11 anys, aquesta mostra està formada per un 70% d’homes i un 30% de dones. L’estudi s’ha realitzat mitjançant l’administració de l’adaptació de l’Escala d’Avaluació de Conductes Pragmàtiques de la Comunicació de Mc Shane i Donellan a través d’un estudi longitudinal, realitzant un pre-post amb un sol grup. Es tracta d’un disseny mixt en el qual a partir del mètode qualitatiu s’han extret i analitzat les dades quantitatives. Els resultats d’aquest estudi exposen que les habilitats comunicatives verbals i no verbals dels infants amb TEA amb resultats significativament positius al realitzar aquesta teràpia són parar atenció cap a un objecte o persona, cridar a una altra persona, nomenar o denominar, respondre a peticions, respondre quan el criden o fan preguntes simples i preguntar o sol·licitar informació. Per tant, aquest estudi assenyala que després de la realització d’una teràpia assistida amb gossos en un grup d’infants amb TEA hi ha una millora en tots els aspectes de les habilitats comunicatives avaluats i en un 60% d’aquests és una millora significativa. Els resultats d’aquest estudi denoten la importància de seguir investigant i validant teràpies no farmacològiques que ajuden a millorar el funcionament d’infants amb TEA.