Comèdies d’exili: Eduard Borràs i Maruxa Vilalta , traduïts per Josep M. Poblet

Abstract

El 1966 Josep M. Poblet gira del castellà al català Amorina, comèdia escrita pel barceloní Eduard Borràs a Buenos Aires. A la dècada dels setanta, repeteix aquesta mateixa experiència amb Cuestión de narices i Nada como el piso 16, de la catalanomexicana Maruxa Vilalta. El motiu no és altre que traslladar a la nostra llengua un teatre fet per catalans que per raons polítiques es van haver d’exiliar. D’aquesta manera recupera una part de la tradició teatral catalana que la guerra civil havia estroncat. En aquest treball, ens acostem a la figura del Poblet traductor mitjançant aquestes tres comèdies que ens revelen la seva passió pel teatre i per la llengua catalana, i que tenen com a comú denominador l’exili.

In 1966, Josep M. Poblet translated the comedy Amorina, written in Buenos Aires by Barcelona- born playwright Eduard Borràs, from the original Spanish into Catalan. Poblet repeated this experience in the 70s with his translation of Cuestión de narices (A Question of Noses) and Nada como el piso 16 (Nothing like the 16th Floor) by Catalan-born Mexican playwright Maruxa Vilalta. In translating these plays, Poblet sought to make available in Catalan the work of Catalan playwrights forced into exile for political reasons. Poblet thus reclaimed part of the Catalan theatrical tradition that had been stemmed by the Spanish Civil War. In this paper, we approach the figure of Poblet as a translator through his translation of these three plays written in exile, which reveals his passion for the Catalan theatre and language.