DSpace/Dipòsit Manakin

Parler petit nègre: una pincelada fraseológica y léxica de la visión de la lengua del otro

Registre simple

dc.contributor Universitat de Vic. Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes
dc.contributor.author Ugarte i Ballester, Xus
dc.date.accessioned 2014-01-22T13:22:02Z
dc.date.available 2014-01-22T13:22:02Z
dc.date.created 2012
dc.date.issued 2012
dc.identifier.citation Ugarte Ballester, X. (2012). Parler petit nègre o una pincelada fraseológica de la visión de la lengua del otro. Paremia, (21), 141-150. ca_ES
dc.identifier.issn 1132-8940
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10854/2644
dc.description.abstract El artículo intentará ofrecer una pincelada sobre qué nos deparan las unidades fraseológicas de diversas procedencias cuando se refieren a otras lenguas o a sus hablantes. La connotación es casi siempre peyorativa para la lengua del otro, se trate de una variante vernácula minorizada, como el patués, o de cualquier idioma extranjero ininteligible y por ello molesto a los autóctonos. El prejuicio lingüístico, constante universal que persiste en nuestro mundo globalizado bajo diversas formas, puede originarse por circunstancias históricas, en el caso de contactos entre pueblos por movimientos migratorios, conflictos bélicos o directamente por invasiones. Sería el caso del pidgin English para los súbditos de Su Majestad que se vieron obligados a aprender la lengua del Imperio, o del parler petit nègre de los africanos orientales en el siglo XIX. La algarabía es ahora sinónimo de confusión lingüística y antaño de lengua árabe, incomprensible para los peninsulares, «que hablaban en cristiano». En otras ocasiones, se trata del estereotipo de la cultura remota desconocida, como «Me suena a chino». Nuestra cata abarcará, entre otros, ejemplos en inglés, francés, castellano y catalán. ca_ES
dc.description.abstract L’article essaiera de présenter, à grands traits, ce que les unités phraséologiques de différentes provenances, qui font référence à d’autres langues, ou à leurs locuteurs éveillent en nous. La langue de l’autre est presque toujours perçue péjorativement qu’il s’agisse d’une variante vernaculaire minoritaire, comme le patois, ou de n’importe quelle autre langue étrangère inintelligible et par conséquent gênante pour les autochtones. Le préjugé linguistique, une constante universelle qui persiste dans notre monde globalisé sous des formes diverses, peut trouver son origine dans des circonstances historiques, tels les contacts entre peuples suite à des mouvements migratoires, à des conflits armés ou carrément des invasions. Ce serait le cas du pidgin English pour les sujets de Sa Majesté obligés à apprendre la langue de l’Empire, ou du parler petit nègre des africains. L’algarabía, aujourd’hui synonyme de confusion linguistique et autrefois de langue arabe, était incompréhensible pour les péninsulaires, «qui parlaient chrétien». En d’autres occasions, c’est le recours au stéréotype de la culture éloignée et inconnue qui est utilisé, comme Me suena a chino. Des exemples divers seront donnés en anglais, français, espagnol et catalan.. ca_ES
dc.format application/pdf
dc.format.extent 10 p. ca_ES
dc.language.iso spa ca_ES
dc.publisher Paremia. Asociación cultural independiente ca_ES
dc.rights (c) Paremia. Asociación cultural independiente
dc.rights Tots els drets reservats ca_ES
dc.subject.other Fraseologia ca_ES
dc.title Parler petit nègre: una pincelada fraseológica y léxica de la visión de la lengua del otro ca_ES
dc.type info:eu-repo/semantics/article ca_ES
dc.rights.accessRights info:eu-repo/semantics/openAccess ca_ES
dc.type.version info:eu-repo/publishedVersion ca_ES
dc.indexacio Indexat a CARHUS+ ca_ES

Text complet d'aquest document

Registre simple

Buscar al RIUVic


Llistar per

Estadístiques