Valoració de la capacitat de salt i sincronització temporal intergrupal en la Gimnàstica Estètica de Grup

Abstract

La Gimnàstica Estètica de Grup (GEG) és un esport emergent del qual no existeix gairebé cap treball de camp i/o publicació. En relació al codi de puntuació d’aquesta modalitat, tant les capacitats de salt com la unitat de moviment del cos i la sincronització entre els membres del conjunt, tenen un pes molt important en la puntuació del valor tècnic i de l’execució. En aquest estudi s’ha realitzat la mesura, avaluació i comparació de les manifestacions de la força explosiva, elàstica i reactiva d’un grup de gimnàstica d’estètica d’alt nivell al principi i al final del període competitiu, mitjançant la bateria de tests de salts verticals de Bosco, concretament SJ, CMJ, CMJas i RJ (15” CMJas). També s’ha analitzat la sincronització i/o coordinació temporal intergrupal d’execució de les dificultats tècniques de salt de les coreografies competitives, al llarg del període competitiu d’un conjunt de gimnàstica estètica d’alt nivell, tenint en compte la sincronització en començar la dificultat i en acabar-la. Els resultats obtinguts demostren que la manifestació de força elàsticoexplosiva en CMJ ha disminuït un 0,46 % i la força explosiva SJ (sense reutilització d'energia elàstica ni aprofitament del reflex miotàtic) ha augmentat un 4,63 %. Durant el període competitiu del conjunt sènior de gimnàstica estètica del Club Muntanyenc Sant Cugat, la influència dels braços en la capacitat de salt ha augmentat un 1,32% i la potència anaeròbica alàctica un 4,76%. Tot i que en la majoria de tests, els resultats han estat positius, no es considera que la mostra hagi assolit una millora significativa, atès que no ha superat el 10% proposat en començar l’estudi, i els valors obtinguts són totalment inestables. S’ha vist que en un mateix test el % de pèrdues i de guanys ha estat molt variat, de manera que no es pot establir una relació de millora de la capacitat de salt en funció de l’entrenament. Pel que fa a la sincronització temporal intergrupal, ha millorat entre un 37,50% (sincronització temps inicial) i un 50,00% (sincronització temps final) en relació a les dificultats tècniques. Fet que és relaciona directament amb l’automatització de mecanismes d’execució al llarg de la temporada competitiva. Tot i així no s’ha igualat o superat la millora d’un 70% proposada per les hipòtesis inicials de l’estudi.

Aesthetic Gymnastic Group is an emergent sport and we can’t find almost any study or publication about it. According to the punctuation code of this modality, including the jumping capacities, the movement unit of the body and the synchronization between its members, they have an important role in the punctuation technic value and of the execution. Since the beginning until the end of the competitive term it has been made, in this study, throught the low platform of Bosco’s vertical jump, specifically the measure, the assessment and the comparison of the explosive, elastic and reactive strength demonstrations of one high level aesthetic gymnastic group. It has also been analyzed the intergroup temporal coordination of the technic difficulties of execution of the jump’s competitive choreography, during all the competitive term of the high level aesthetic gymnastic group, having in mind the synchronization from the beginning until the end. The obtained results show that the demonstration of the explosive elastic strength in CMJ has decreased 0,46% and the explosive strength SJ (without reusing the elastic energy nor the use of the myotatic reflex) has increased 4,63%. During the competitive period of the aesthetic gymnastic senior group (Club Muntanyec Sant Cugat), the arms influence in the capacity on the jump has increased 1,32% and the alactic anaerobic power 4,76%. Although the majority of the tests have been positive it is not considered that the sample has achieved an important improvement, as it has not pass the 10% that was the aim at the beginning of the study and the obtained values are totally unstable. It has been seen that in the same test the loss and benefits percents has been very varied, in conclusion we cannot set a relation of improving of the jump capacity according to the training. Universitat de Vic 11 – 12 Valoració de la capacitat de salt i sincronització temporal Treball Final de Grau intergrupal a la GEG 4 In relation with the intergroup temporal synchronization, it has improved between 37,50% (initial time synchronization) and 50,00% (final time synchronization) related to the technical difficulties. This fact is directly related with the automation of execution mechanism throughout the competitive period. Even that it hasn’t been leveled or beated the 70% improvement proposed by the initial hypothesis of the study.