Comunidad y ciudadanía activa: fenomenología de una ocupación ética en un contexto de inmigración

Abstract

La teoria i la praxi de la investigació qualitativa actual és hereva de la tradició fenomenològica. L’objectiu de la investigació està relacionat amb la comprensió profunda de les dimensions de l’educació i el treball, així com la seva significació per a les dones i els homes amb històries de vida marcades per la immigració. També, el treball de la investigació actual analitza la construcció de una identitat individual i col•lectiva de les dones i els homes amb una història d’immigració i reflexiona com desenvolupen el seu compromís a través d’una ocupació ètica. Es fa èmfasi en els elements transversals de la cultura i les construccions de gènere dins del domini de treball i educació. El mètode biogràfic narratiu es va utilitzar per estudiar les qüestions plantejades per la investigació. El procés de triangulació de les veus de les dones, els homes i de l’organització participant es va duu a terme per assegurar la validesa dels resultats i es van interpretar els indicadors de la recerca des del marc teòric proposat. A mode de conclusió, el treball es refereix a la formació permanent i considera que la violació del dret a l’educació és un factor que limita les oportunitats d’experimentar aquest tipus d’ocupació i, té efectes en la integritat personal i col·lectiva. Esperem que aquesta investigació pugui contribuir a la política d’immigració de les diferents organitzacions.

The theory and praxis of the present qualitative investigation is based on phenomenological tradition. The goal of this investigation is geared towards the profound understanding of the dimensions of education and work. Besides, the current investigation analyses the elements of the ethical occupations that shape the collective and individual identity and form active citizenship. It is also explores the importance of transversal elements of the culture and gender constructions for women and men with an immigration history, within the domain of work and education. The biographic-narrative method is used to study the questions posed by the investigation. The triangulation process of the voices of women, men and a participating organization is undertaken to ensure validity of the results and is interpreted with the indicators of the proposed theoretic frame. In conclusion, the work refers to lifelong learning and considers the violation of the right to education as the factor that restricts an immigrant from engagement with ethical occupation. As a consequence this failure to achieve ethical occupation impacts the personal and collective integrity of the immigrant. We hope that the present investigation can contribute to the politics of immigration in different organizations.