L'efecte psicològic de ser fill d'un progenitor supervivent de càncer

Abstract

Actualment, el càncer és una malaltia altament diagnosticada, i constitueix una de les principals causes de morbimortalitat del món. Pot fer sentir al pacient que la malaltia posa en perill la pròpia vida. Aquest fet, sumat a l’agressivitat dels tractaments oncològics, fa que el procés de càncer afecti no només a la persona que la pateix, sinó que també incideix en el benestar i la qualitat de vida de la seva família. Tots ells pateixen en totes les dimensions: física, espiritual, psicològica i social, i van acumulant un esgotament progressiu, derivant en simptomatologia com la por a la mort de la persona estimada, angoixa, depressió i soledat. Ser un pare o una mare amb càncer és un desafiament únic. Això passa per igual en els casos amb fills en edat d’infantesa com en fills en edat adolescent i adulta. Per aquest motiu, el present treball té com a objectiu principal investigar si el càncer per part d’un dels progenitors (supervivents) afecta psicològica i emocionalment als fills en edat infantil, adolescent o joventut en el moment del diagnòstic. L’enfocament metodològic que s’utilitza per fer l’estudi és un disseny mixt transversal, ja que l’orientació quantitativa es complementa amb la qualitativa i només es durà a terme una sola avaluació de la mostra formada per 6 participants, amb un dels progenitors que ha superat un procés oncològic. En concret, pel què fa a la metodologia quantitativa, s’administren qüestionaris validats als participants, el qüestionar CaMir-R per avaluar el vincle, el qüestionari PCL per avaluar l’estrès posttraumàtic i el qüestionari PTGI per l’avaluació del creixement posttraumàtic; en relació a la metodologia qualitativa, es duen a terme entrevistes semiestructurades per obtenir informació més detellada i concreta de l’experiència de cada participant. Els resultats obtinguts han mostrat que els fills de progenitors que han passat per un procés oncològic no tenen dificultat d’explicar la situació viscuda en el seu moment, ja que el temps i la comunicació familiar han facilitat la superació del procés oncològic a nivell familiar. El vincle s’ha vist modificat cap a millor. En relació a l’estrès posttraumàtic, els resultats mostren que cap dels participants presenta símptomes de TEPT, i per últim, s’ha observat un creixement posttraumàtic en cada un dels participants. Per tant, es pot afirmar que un procés oncològic per part dels progenitors afecta als fills psicològica i emocionalment, i a la seva manera de veure i entendre la vida, així com al vincle familiar i a la manera en com afrontar la vida i les dificultats que es presenten, no obstant, si l’estudi es realitzés en el moment del diagnòstic del càncer d’un dels progenitors i no anys després, els resultats podrien diferir. Paraules clau: càncer, fills amb pares amb càncer, vincle parento-filial, estrès posttraumàtic, creixement posttraumàtic.

Currently, cancer is a highly diagnosed disease and one of the leading causes of morbidity and mortality worldwide. It can make patients feel that their life is in danger. This, coupled with the aggressiveness of oncological treatments, means that the cancer process not only affects the person who is suffering from it, but also affects the well-being and quality of life of their family. They all suffer in all dimensions: physical, spiritual, psychological, and social, and they accumulate progressive exhaustion, resulting in symptoms such as fear of the death of the loved one, anguish, depression, and loneliness. Being a parent with cancer is a unique challenge, whether the children are in childhood, adolescence, or young adulthood. For this reason, the main objective of this study is to investigate whether cancer from one of the parents (survivors) affects the psychological and emotional well-being of children in childhood, adolescence, or young adulthood at the time of diagnosis. The methodological approach used for the study is a cross-sectional mixed design, since the quantitative orientation is complemented by the qualitative and only one evaluation of the sample of 6 participants, with one of the parents who has gone through an oncological process, will be carried out. Specifically, regarding the quantitative methodology, validated questionnaires are administered to the participants, the CaMir-R questionnaire to assess attachment, the PCL questionnaire to assess post-traumatic stress, and the PTGI questionnaire for the assessment of post-traumatic growth; regarding the qualitative methodology, semi-structured interviews are carried out to obtain more detailed and specific information about the experience of each participant. The results obtained have shown that the children of parents who have gone through an oncological process do not have difficulty explaining the situation experienced at the time, since time and family communication have facilitated the overcoming of the oncological process at the family level. The attachment has been seen to improve. Regarding post-traumatic stress, the results show that none of the participants present symptoms of PTSD, and finally, post-traumatic growth has been observed in each of the participants. Therefore, it can be affirmed that an oncological process by the parents affects the children psychologically and emotionally, and their way of seeing and understanding life, as well as the family attachment and the way of facing life and the difficulties that arise, however, if the study were carried out at the time of the diagnosis of the parent's cancer and not years later, the results could differ. Key words: Cancer, children with parents with cancer, parent-child bond, posttraumatic stress, posttraumatic growth.