Procés psicològic de les víctimes i primers auxilis psicològics en situacions d'accident, crisis, emergències i catàstrofes

Abstract

Aquest treball introdueix els principals conceptes davant de situacions traumàtiques, presenta els diferents riscs que poden aparèixer i els principals protocols psicològics que s’empren per abordar aquestes situacions. Seguidament, s’orienta als accidents de trànsit, ja que són considerats com un dels principals problemes de salut que s’enfronta la població mundial. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) cada any es perden aproximadament 1.3 milions de vides a conseqüència d'aquestes lesions i entre 20 i 50 milions de persones pateixen traumatismes no mortals, i molts provoquen una discapacitat (OMS, 2021). D’aquesta manera, l’objectiu del present treball és analitzar el procés psicològic i les conseqüències de les persones que viuen una situació traumàtica, específicament víctimes de sinistres de trànsit, i comprovar si els protocols de Primers Auxilis Psicològics (PAP) s’apliquen en aquests sinistres. Per avaluar-ho s’ha emprat una metodologia mixta. Per una banda, les dades qualitatives han estat recollides mitjançant una entrevista semiestructurada elaborant un genograma i fent ús de la tècnica d’història de vida breu amb una mostra de 6 participants (víctima amb traumatisme cranioencefàlic, víctima amb amputació, víctima amb lesió medul·lar, familiar de víctima mortal d’un fill, familiar que ha perdut a un germà i una víctima que ha perdut a la seva parella en sinistre de trànsit). Per altra banda, fent ús de la metodologia quantitativa, s’han desenvolupat tres qüestionaris segons la tipologia de víctimes (primàries, secundàries i terciàries). La mostra total ha estat de 105 participants (61 dones i 44 homes) amb edats compreses des de 21 fins a 84 anys (M= 46.35) repartits de la manera següent: 56 participants són víctimes primàries, 38 són víctimes secundàries i 11 són víctimes terciàries, és a dir, professionals de les emergències (cossos de seguretat, bombers, sanitaris d’emergències i psicòlegs d’emergències). Els resultats indiquen que les conseqüències dels sinistres de trànsit són similars a les d’altres situacions traumàtiques i que no hi ha diferències significatives entre les conseqüències i els perfils de víctimes, és a dir, les conseqüències són independents als perfils de les víctimes de sinistres de trànsit. També es conclou que els professionals de les emergències presenten coneixements sobre PAP, però aquests són insuficients. Les víctimes terciàries no presenten una relació de dependència entre la variable conseqüències i l’àmbit laboral del professional. Finalment, s’ha observat que en les situacions de sinistres de trànsit no s’apliquen els PAP

This document introduces the main concepts related to traumatic situations, presenting different risks that could arise and the main psychological protocols used to tackle these situations. Following, it focuses into motor vehicle accidents which are considered one of the main health problems affecting the world’s population. According to the World Health Organization (WHO), every year approximately 1.3 million people lose their lives as a consequence of motor vehicle accidents related injuries. Between 20 and 50 million people experience non deadly injuries and many of these accidents result in disabilities. (WHO, 2017). The main objective of this document is to analyze the psychological process and the consequences resulting from these traumatic situations, more precisely those suffered by motor vehicle accident’s victims. Also, it is reviewed if the psychological first aid is applied during these situations. A mixed methodology has been applied to evaluate the pertinent data. On one hand, the qualitative data has been obtained through a semi structured interview creating a genogram and using the technique of short-life on a group of 6 participants (victim of severe cranioencephalic trauma, amputee victim, spinal cord injury victim, parent of a fatal victim, sibling of a fatal victim, and partner of a fatal victim). On the other hand, using the quantitative methodology, three questionnaires have been created according to the victim’s typology (primary, secondary and tertiary). The total amount of participants was 105 (61 women and 44 men). The participants age range is from 21 to 84 years old (average age was 46.35). From those participants 56 are primary victims, 38 are secondary victims, and 11 are tertiary victims who are first responders. The results indicate that the impact of these motor vehicle accidents are similar to those traumatic situations, and that there are not significant differences between the consequences and the victims’ profile. That means that the impact is completely independent to the victim profile. It has also been demonstrated that first responders have some knowledge regarding psychological first aid. However, it is insufficient. Tertiary victims do not show any correlation between the consequence’s variable and their profession. Finally, it has been observed that during motor vehicle accidents psychological first aid has not been applied.