Iconologia i pervivència de la imatge política: una perspectiva des de la praxis artística

Abstract

El poder és un dispositiu de representació a distància, per delegació. Això constitueix el pal de paller del present treball. El poder cal que arribi a tots els ordres de la vida, com avatars capaços de concitar l’atenció i administrar i disciplinar l’entorn. Com es despleguen avui? Quins temps adopten? Com es congreguen en la meva pròpia pràctica artística? Si la iconologia és una biografia de les imatges, aquesta tesi pot ser considerada una biografia dels dispositius amb els quals es conformen les imatges del poder: una biografia d’algunes de les latències que aquestes imatges despleguen en els espais que ocupen, una iconografia de les pervivències i ruptures tant de les imatges com dels seus espais. I això és especialment rellevant en una època en què les imatges es donen a conèixer mitjançant un vòrtex centrífug que conforma una “iconocràcia”, el govern dels signes.

Power is a device of representation at a distance, by delegation. This is the focus of this paper. Power needs to reach into all orders of life, as avatars capable of attracting attention and managing and disciplining the environment. How are they deployed today? What time do they adopt? How do they congregate in my own artistic practice? If iconology is a biography of images, this thesis can be considered a biography of the devices with which can be conformed the images of power: a biography of some of the latencies that these images deploy in the spaces they occupy, an iconography of the continuities and ruptures of both images and their spaces. And this is especially particularly relevant in an age in which images are made known through a centrifugal vortex that forms an "iconocracy", the government of signs.