Protocol de conservació ex situ del Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l'Ebre

Abstract

En aquest Treball de Fi de Grau es pretén establir un protocol per a la conservació ex situ de les espècies que hi ha en el Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Les espècies que es troben en el CI són espècies vulnerables o en perill: espinós, samaruc, fartet, rabosa, llopet de riu i tritó palmat. Els objectius d’aquest protocol són: que el CI tingui un protocol propi, aprendre com funciona tot el centre, totes les espècies, com alimentar-les, com manipular-les i com tractar-les durant tot el seu cicle de vida. Un altre objectiu és el de veure si a finals d’any s’obté una alta població de cada espècie, quines són reintroduïdes, les patologies sorgides i els valors dels paràmetres químics de les basses naturals exteriors. El protocol s’elabora a partir de les pràctiques realitzades durant l’estiu del 2013 i els coneixements adquirits, la bibliografia i les dades del CI. Gràcies a això s’ha elaborat el treball. S’ha tractat la conservació ex situ; la problemàtica que sofreixen les espècies; cadascuna d’aquestes espècies; com funciona el CI a nivell de centre i a nivell de personal; les tasques que hi ha diàriament, setmanalment i ocasionalment segons les necessitats de l’estoc; el maneig sanitari; les patologies i com tractar-les; i l’anàlisi genètic. Els resultats obtinguts d’aquest protocol són els resultats numèrics obtinguts de l’any 2013 que són: 1. El gran nombre de cries nascudes de samaruc i fartet, menys de raboseta de riu, poques d’espinós i tritó palmat, i menys de llopet que tot just comença ara en el CI. 2. El total d’uns 5700 individus reitnroduits (samaruc, raboseta de riu i espinós de Girona). 3. La patologia més sorgida és el punt blanc. 4. I els paràmetres químics (amoni, nitrits, nitrats i fòsfor) no són molt elevats. La conclusió final i més important a la que arribo en fer el protocol és la gran importància que té el CI per a conservar aquestes espècies que no es saben apreciar fins que comencen a desparèixer. La existència del CI és més aviat una mesura correctora de tots els impactes que han sofert els habitatges de les espècies tractades i de la introducció d’espècies exòtiques que són una amenaça per les autòctones.

This Final Grade Work wants to establish a protocol for ex situ conservation of the species from the Ichthyological Center of Delta de l’Ebre Natural Park. The species from the CI are vulnerable and in danger: “espinós, samaruc, fartet, rabosa, llopet de riu and tritó palmat”. The objectives of this protocol are to give an own protocol to the CI, learn how the entire center works, all the species, how to feed them, manipulate them and deal with them in all their vital cycle. Another objective is to see the species evolution during the year, which species have been reintroduced, the pathologies that appeared and the values of the chemical parameters of the natural outdoor pools. The protocol has been developed from the summer practices and the knowledge acquired, from bibliography and from CI data. For these points I did the protocol. This work talks about the ex situ conservation; about the problematic of species; about every species; how the CI works (the center and its staff); about the every day, every week work, or sometimes works depending of the species necessities; about the sanitary deal; about the pathologies and how to treat them; and about the genetic analysis. The results of this protocol are the numerical values of 2013’s year that are: 1. The high number of pups born of “samaruc” and “fartet”, less of “espinós” and “tritó palmat”, and much less of “llopet de riu” that now is increasing. 2. The 5700 fishes reintroduced (“samaruc, raboseta de riu and espinós de Girona”). 3. The white point is the most appeared pathology. 4. The chemical values of natural outdoor pools are not high. My most important and final conclusion is the big importance of the CI to conserve these species that are not appreciate until we begin to lose them. The existence of the CI is a corrective measure of all the impacts that the homes have suffered and of the exotic species introduced that are a threat for the native species.