Informe nº 3: Impacte de la pandèmia en l'acompanyament durant l'atenció a l'embaràs

Abstract

El mes de març de l'any 2020, la pandèmia global provocada per la COVID-19 va generar una crisi sanitària i de cures a nivell internacional. A Catalunya, com a molts altres llocs de l'Estat espanyol, d'Europa i del món, els serveis sanitaris es van veure desbordats i van entrar en risc de col·lapse, no només per donar resposta als estralls causats per la nova malaltia sinó per atendre altres situacions, com ara l'atenció a les dones embarassades abans, durant i després del part. En aquest context, les mesures adoptades als serveis de salut per fer front a l'escenari d'emergència van resultar en alteracions importants dels processos d'atenció a la maternitat tal com es feien fins ara i, fins i tot, algunes veus van denunciar que els drets sexuals i reproductius de les dones en situació d'embaràs, part o postpart s'estaven veient subordinats a les exigències de la gestió de la pandèmia i, de vegades, vulnerats. En alguns països es va suspendre la possibilitat de tenir un acompanyant a les visites i proves de seguiment de l'embaràs durant la primera onada de la pandèmia, principalment al sistema públic de salut (Gazar et al., 2021; Vasilevski et al., 2022; Irvine et al., 2022; Linden et al., 2022). En altres casos, si es prenien les precaucions necessàries, les visites i les proves de seguiment de l'embaràs van continuar fent-se permetent l'accés de la persona acompanyant escollida per la dona embarassada (Coronavirus (COVID-19), 2022; NHS Scotland, 2022; NHS Wales (2022; NHS Kingston Hospital, s. f.; Martins, 2022). Independentment de l'escenari de crisi, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va defensar el manteniment i la protecció dels drets de les dones embarassades, garantint un tracte digne, una comunicació clara entre les dones i el personal sanitari i l'acompanyament durant el part (World Health Organization, 2022a). Tot i això, aquestes directrius no van ser respectades de manera transversal ni homogènia. A més, amb l'objectiu de garantir els drets sexuals i reproductius de les dones, l'OMS recomana intervencions als sistemes sanitaris per millorar l'ús i la qualitat de l'atenció prenatal. Entre aquestes destaquen les cures prenatals, les visites prenatals i l'acompanyament per llevadores durant totes les fases de l'embaràs (World Health Organization, 2016). Hi ha estudis que demostren que les dones que no compten amb serveis prenatals corren més risc de morir, de mort fetal i d'altres resultats adversos (Ortiz et al., 2020). En general, l'OMS defensa la necessitat d’universalitzar l'accés a la salut sexual i reproductiva (World Health Organization, 2022b). Per la seva banda, el Council of Europe determina directrius contra la violència obstètrica i ginecològica, que inclouen procediments realitzats sense el consentiment de la pacient o sense la comunicació apropiada (Blondin, 2019). Partint de l'interès per entendre la mesura i la manera com es va veure afectada l'atenció sanitària a les dones en un moment tan fonamental de les seves vides, des del Grup de Recerca Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives (SopCI) i la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya vam impulsar durant l'any 2021 el projecte de recerca Drets sexuals i reproductius en temps de pandèmia: maternitat i COVID-19 a Catalunya. El projecte va rebre finançament del Ministeri d'Igualtat (Secretaria d'Estat d'Igualtat i contra la Violència de gènere/Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere) i de la Secretaria d'Universitats i Recerca del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya (2017SGR0657). L'estudi va ser aprovat pel Comitè d'Ètica per a la Recerca de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Més enllà de les publicacions i altres resultats científics que es deriven del projecte, des de l'equip de recerca considerem que les dades que s'han generat són de gran rellevància per visibilitzar situacions, no sempre positives, que milers de dones a Catalunya van haver de viure en un moment de les seves vides amb enormes necessitats de cura i acompanyament. A més, també ens sembla important publicar els principals resultats de la investigació en aquest format divulgatiu d'informe breu per fer-los accessibles a diferents públics.