Epidemiologia lesional en l'hoquei patins

Abstract

La present tesi doctoral estudia les lesions en esportistes d’elit d’hoquei patins, a partir d’una revisió sistemàtica de la bibliografia científica existent i estudis observacionals sobre les mostres de jugadors i jugadores més grans analitzades fins al moment. A diferència d’altres esports, on l’estudi de les lesions ha esdevingut un procés clau per treballar en la seva prevenció, en l’hoquei patins hi ha una manca d’investigacions d’aquest tipus.

La tesi s’ha basat en 4 estudis que s’han acabat traduint en publicacions científiques. El primer estudi consisteix en una revisió sistemàtica seguint la metodologia PRISMA per avaluar la bibliografia existent sobre lesions en esportistes d’hoquei patins. Els resultats obtinguts van mostrar poca bibliografia disponible, amb estudis amb mostres petites i metodologies heterogènies. El segon i el tercer estudis es van realitzar en esportistes de les màximes competicions espanyoles d’hoquei patins durant una temporada completa i el quart estudi es va realitzar en seleccions nacionals de 3 països durant la consecució d’un Campionat del Món. Cal destacar que aquests estudis són els primers en incloure esportistes femenines d’elit de hoquei patins i els primers en diferenciar les lesions per posició de joc .

Les lesions musculotendinoses han estat les més freqüents en els campionats nacionals espanyols amb una proporció d’incidència de 32,8 lesions/100 esportistes/temporada (IC 95% 25,2 - 42,5) i 24,2 (IC 95% 19,1-29,1), les temporades 2019/20 i 2020/21 respectivament. La regió de la cuixa, principalment als músculs adductors, ha sigut la zona més freqüentment lesionada. Aquesta troballa és especialment rellevant en comparació amb altres esports, on no es descriu tanta lesionabilitat a la musculatura adductora. Això es pot explicar per la biomecànica específica de l’hoquei patins i ha de permetre posar el focus en la prevenció d’aquest tipus de lesions. Les lesions traumàtiques també han sigut freqüents, especialment en el Campionat del Món, on els traumatismes a la regió craniofacial van ser les lesions més freqüentment descrites. Els traumatismes craniofacials han demostrat ser una causa freqüent de lesions i les seves conseqüències han estat motiu de debat en les categories inferiors de l’hoquei, on s’ha proposat la obligatorietat del casc protector. Vistos els resultats obtinguts caldria valorar l’aplicabilitat d’aquesta eina preventiva en els esportistes d’elit.

Les esportistes femenines han presentat patrons lesionals lleument diferents als esportistes masculins, tot i que tan les mesures absolutes com relatives de les proporcions d’incidència no semblen indicar que siguin significatives a nivell estadístic. Pel que fa a la posició de joc, s’ha comprovat que la proporció incidència lesional és superior en jugadors de pista que en porters, desmentint el mite que la posició de porter és la més perillosa de l’hoquei patins.

Els resultats de la present tesi aporten primeres evidències que l’hoquei patins té uns patrons lesionals específics i diferencials d’altres esports. Aquest resultats permeten focalitzar estratègies preventives dirigides a jugadors d’elit per posició, categoria i gènere amb l’objectiu de minimitzar les lesions i optimitzar el rendiment esportiu.

This thesis is aims to study the injuries in rink hockey elite players, for that we conducted a systematic review of available scientific literature and observational studies including the biggest samples analyzed up until the current era. In contrast with other sports, where injury surveillance has become a key element in prevention, rink hockey lacks this kind of investigation.

The thesis is based in four studies that became scientific publications. The first study consists in a systematic review, following the PRISMA methodology, that evaluated the existing bibliography about rink hockey injuries. This review showed a lack of available studies, only finding studies including small samples and heterogenic methodologies. The second and third studies were conducted in the Spanish national league during a whole season and the fourth study analyzed three national teams during a World Cup Championship. It must be highlighted that these studies are the first ones to include female elite rink hockey athletes and the first ones to analyze injuries according to the playing position.

Muscle and tendon injuries were the most frequently reported in Spanish national competitions, with an incidence proportion of 32.8/100 athletes/season (IC 95 25.2-42.5) and 24.2 (IC 95% 19.1-29.1) during seasons 2019/20 and 2020/21, respectively. The thigh area, specifically the adductor muscles, was the most frequently injured. This finding can be explained by the specific biomechanics of rink hockey, an should set a starting point for injury prevention programs. Traumatic injuries have also been frequently reported, especially during the World Cup Championship, were the craniofacial injuries were the most frequently described. Craniofacial injuries have proven to be a frequent cause of lesion and their consequences have been debated in young athletes' categories of rink hockey, where the use of a helmet has been proposed as a mandatory measure. Following the studies’ results, this preventive tool should also be considered in elite athletes. Female athletes have presented slightly different injury patterns when compared with male athletes, however neither absolute or relative incidence proportions seem to indicate statistic significance. Regarding the playing position, it has been proven that injury incidence proportion is higher in field players than in goalkeepers, refuting the myth that the goalkeeper position is the most dangerous in rink hockey.

This thesis provides first evidence that rink hockey has a specific injury pattern, different from other sports. These results allow to put the focus on preventive strategies in elite rink hockey players according to their playing position, category and gender, with the final goal of reducing injuries and improve athletes’ performance.