La traducció de referents culturals dins l’àmbit jurídic en la sèrie de ficció Suits

Abstract

Aquest estudi ha estat elaborat amb la finalitat d’unir dos camps d’especialització dins la traducció, l’audiovisual i la traducció jurídica. Amb aquest fi s’ha analitzat el doblatge EN>ES dels referents culturals dins l’àmbit jurídic de la sèrie de ficció i de temàtica jurídica Suits, entenent com a referent cultural tota terminologia jurídica que sigui pròpia de l’ordenament jurídic d’un país determinat, en aquest cas, dels Estats Units. Autors com De Groot (1991), Weston (1991), Šarčević (1997) o Harvey (2000) proposen l’ús preferent d’algunes tècniques de traducció a l’hora de traduir aquesta terminologia jurídica i, per tant, també els referents culturals. No obstant això, les restriccions pròpies del doblatge i el poc coneixement del llenguatge jurídic per part del públic a qui va dirigida la sèrie fan que no sempre es pugui respectar l’exactitud que sol caracteritzar la traducció jurídica. És en aquest moment quan el traductor ha d’optar per l’ús d’altres tècniques que potser no aporten tanta exactitud però sí són una solució per a l’obtenció d’un producte d’entreteniment natural i comprensible per un públic llec en dret. A partir d’una anàlisi qualitativa s’analitzen en profunditat alguns dels referents culturals de caràcter jurídic per descriure’n les tècniques i estratègies de traducció utilitzades, així com també la seva idoneïtat en relació a les restriccions del doblatge. Finalment, en una anàlisi quantitativa es determina la freqüència d’ús de les diferents tècniques de traducció a l’hora de traduir aquests referents culturals, entenent que un major ús d’equivalents funcionals donarà lloc a un producte més acceptable des de la perspectiva de la traducció jurídica, però sense perdre de vista la influència de les restriccions pròpies del doblatge. No obstant això, els resultats suggereixen que, a l’hora de doblar un producte d’entreteniment com és Suits, l’ús de les tècniques que aportarien més exactitud legal sol ser limitat a causa de factors tals com les restriccions del doblatge i el públic a qui va dirigida la sèrie.

The following research offers an analysis of the dubbing of legal cultural references – understood as all legal terms in a specific legal system – in the fiction series Suits with the purpose of bringing together two areas of specialization in translation, which are legal and audiovisual translation. Authors such as De Groot (1991), Weston (1991), Šarčević (1997) or Harvey (2000) propose the preferred use of some translation techniques when translating these cultural references. However, respecting the accuracy that legal translations tend to require is not an easy task when, as in this case, the translator must deal with the dubbing restrictions and the limited knowledge of the audience in the legal language. This is when, as the results of this research show, the translator is forced to use other techniques which may not offer such a degree of accuracy but do provide a final product which is more natural and comprehensible to an audience, clueless on law. Through a qualitative analysis, a selection of legal cultural references is analysed in detail to describe the techniques and strategies used, as well as its suitability regarding the dubbing restrictions. This is followed by a quantitative analysis which establishes the frequency in which the different translation techniques are used, understanding that a frequent use of functional equivalents will lead to a more accurate result in the field of legal translation, but always taking into account the influence of the dubbing restrictions. However, the results suggest that in the dubbing of an entertainment product such as Suits, the use of the techniques that would provide a more accurate result in terms of legal accuracy is frequently limited due to factors such as the dubbing restrictions or the target audience.