The use of the first language of the group (or L1) as a scaffolding device to teach a foreign language (or
FL), is gaining ground as a pedagogical tool in the FL classroom. This leads to the coexistence of two
languages within one classroom, which paves the way for code-switching and translanguaging as
legitimate FL teaching ...»»»»
The use of the first language of the group (or L1) as a scaffolding device to teach a foreign language (or
FL), is gaining ground as a pedagogical tool in the FL classroom. This leads to the coexistence of two
languages within one classroom, which paves the way for code-switching and translanguaging as
legitimate FL teaching strategies. This case study, based on a language school for adults in Catalonia,
delves into teachers’ knowledge, extent and frequency of use, and prevalent perceptions of code switching and translanguaging as FL teaching strategies. Using a mixed-method approach combining a
focus group discussion and a series of classroom observations, the research findings reveal that most
foreign language teachers use both FL and L1 in a variety of classroom situations, notably to teach
vocabulary and grammar, for classroom management and to create bonds with learners, particularly with
lower-level students. However, there is a clash between teachers’ actual practices and their beliefs, which
are affected by a strong tradition of FL use only. The latter often leadsto feelings of guilt and acquiescence
among professionals towards applying code-switching and translanguaging strategies in the classroom, as
those, if overused, tend to deprive learners of a necessary exposure to the FL. As a conclusion, it is argued
that, in an increasingly multilingual world, a balance should be found between exposure to the FL and a
reasonable use of the L1.^^^^
L’ús de la primera llengua del grup (o L1) com a dispositiu de suport (scaffolding) per ensenyar una llengua
estrangera (LE) està guanyant terreny com a eina pedagògica a l’aula de LE. Això dona peu a la convivència
de dues llengües dins l’aula, cosa que legitima l’alternança de codi lingüístic (code-switching) o el
transllenguatge ...»»»»
L’ús de la primera llengua del grup (o L1) com a dispositiu de suport (scaffolding) per ensenyar una llengua
estrangera (LE) està guanyant terreny com a eina pedagògica a l’aula de LE. Això dona peu a la convivència
de dues llengües dins l’aula, cosa que legitima l’alternança de codi lingüístic (code-switching) o el
transllenguatge (translanguaging) com a estratègies vàlides per a la didàctica de llengües estrangeres.
Aquest estudi de cas, centrat en una escola d’idiomes per a adults, explora el coneixement, el grau i
freqüència d’ús, i les principals percepcions dels professors pel que fa a l’alternança de codi i el
transllenguatge com a estratègies per a l’ensenyament d’una LE. Mitjançant un mètode mixt que combina
un grup de discussió i una sèrie d’observacions d’aula, els resultats de la investigació revelen que la
majoria de professors fan servir tant la LE com la L1 en diverses situacions dins l’aula, especialment per a
ensenyar vocabulari i gramàtica, per a la gestió d’aula i per crear vincles amb els alumnes, sobretot els de
nivells baixos. No obstant això, s’observa un contrast entre les pràctiques reals dels professors i les seves
creences, que es veuen afectades per una forta tradició d’ús exclusiu de la LE. Aquesta circumstància
segueix provocant sentiments de culpa i aquiescència entre els professors pel que fa a l’aplicació
d’estratègies de code-switching i translanguaging a l’aula, ja que si són utilitzades en excés, sovint priven
els alumnes d’una exposició necessària a la LE. Com a conclusió, s’argumenta que en un món cada cop
més multilingüe, cal caminar cap a un equilibri entre l’exposició a la LE i un ús raonable de la L1.^^^^
