Efectes dels fàrmacs sobre l'estat nutricional i l'impacte sobre la cicatrització en úlceres vasculars

Abstract

Introducció: Les úlceres vasculars són un greu problema per a la salut pública, i es desenvolupen en major freqüència en pacients de més de 65 anys. Aquestes poden tornar-se cròniques si el procés de curació es veu afectat negativament. L’alimentació i l’estat nutricional del pacient són factors importants pel procés de curació i cicatrització de la ferida, però la presa crònica de varis medicaments pot comportar a una sèrie d’interaccions medicament-aliment que poden comprometre l’estat nutricional del pacient i, com a conseqüència, un major risc de cronificació de la ferida. Objectius: El present estudi té l’objectiu d’establir una relació entre l’estat nutricional dels pacients amb ferides vasculars de llarga evolució amb la presa crònica de varis medicaments. Metodologia: En un estudi previ es volia determinar l’estat nutricional dels pacients amb ferides d’origen vascular de llarga evolució que rebien cures ambulatòries a l’Hospital de la Santa Creu de Vic. La mostra era de 25 persones, les quals es van agafar dades sociosanitàries, ingesta dietètica, nombre de fàrmacs i paràmetres antropomètrics. Els resultats van mostrar que feien una ingesta hipocalòrica i deficitària en nutrients especialment crítics pel procés de curació i cicatrització, a més, consumien diversos fàrmacs diàriament. Resultats: Dels 25 pacients de la mostra, un total de 16 (64%) consumien 5 o més medicaments diaris, mentre que els 9 restants ( 36%) consumien de 0 a 4 medicaments diaris. No s’han vist diferències significatives en la mitjana de l’IMC (índex de massa corporal) entre els que feien polifarmàcia i els que no. Tampoc s’ha observat una correlació significativa entre el nombre de fàrmacs presos diàriament amb la ingesta energètica total diària, la ingesta de proteïna diària, l’IMC, el percentatge de massa magra, i els valors de l’MNA (mini nutritional assessment). Aquest últim però, mostra una tendència cap a una correlació negativa. Per la ingesta de nutrients, s’ha observat una correlació significativa amb un augment de la ingesta de vitamina E, vitamina C, ferro i zinc a mesura que augmenta la ingesta energètica total. Aquesta correlació però, no es mostra amb la ingesta de vitamina A. Conclusions: Segons els resultats, es mostra una tendència, encara que no significativa, a un major risc de desnutrició en l’MNA, per aquells pacients que prenen més quantitat de medicaments. Caldria doncs, ampliar la mostra per comprovar si aquestes diferències són significatives. Tampoc s’ha trobat relació entre el nombre de fàrmacs presos i la ingesta energètica total, la ingesta de proteïna total, l’IMC i el percentatge de massa magre. La ingesta energètica total diària es relaciona amb un major consum de vitamina C, vitamina E, ferro i zinc, però no amb la ingesta de vitamina A. A partir d’aquests resultats es suggereix una intervenció nutricional i l’educació alimentària del pacient com a punt clau pel tractament de les ferides vasculars.