Anàlisi existencial: factors influents en la construcció del sentit de vida en població de Catalunya

Abstract

La psicologia existencialista defineix el sentit - o propòsit vital - a partir d’una tensió actitudinal per a resoldre, directament relacionada amb la situació present que cada individu viu, de caràcter singular i única. Autors existencialistes van recuperar la teoria de Frankl per a desenvolupar tests psicològics (PiL-Test i Logo-Test) que avaluen el grau de frustració existencial de la persona enquestada. En aquest treball es proposa un estudi Ex-Post Facto retrospectiu per a tractar d’observar el comportament que adquireix el sentit de vida com a variable dependent (tendència de puntuació mitjana i grau de significació), en front a determinades característiques sociològiques tractades com a variables independents (edat, gènere, ingressos econòmics, professió, nivell d’estudis, creences religioses i el grau de dependència a les tecnologies i xarxes socials). La mostra de l’estudi és de 126 persones, organitzades entre les quatre últimes etapes de desenvolupament psicosocial d’Erickson, que han estat qüestionades amb els tests existencialistes esmentats i un qüestionari sociològic per a classificar la mostra en diferents categories respecte les variables anteriors. Els resultats, mostren una tendència a afavorir el sentit de vida respecte una major edat, el sexe femení, tenir creences religioses i les professions d’indústria, serveis i alts càrrecs. El nivell d’estudis i la dependència a les tecnologies semblen seguir tendències no esperades. Finalment, cal destacar que la professió està significativament relacionada amb la frustració existencial i el sentit de vida, i s’accepta la visió existencial de Frankl referent a la tensió com a vehicle de motivació per a assolir un sentit de vida i arribar a l’autorealització.