Aruchhadaina. Resiliència infantil als carrers de Katmandú. Estudi de cas únic.

Abstract

L’objectiu del present treball és analitzar el procés interactiu de construcció de resiliència en infants que han viscut als carrers de Katmandú: a propòsit d’un cas. Per tal d’assolir l’objectiu, s’ha escollit una metodologia qualitativa. Concretament, s’ha portat a terme una entrevista semi estructurada a un subjecte que ha viscut als carrers de Katmandú durant 11 anys. A més, s’ha realitzat una segona entrevista semi estructurada a una persona de referència pel subjecte amb l’objectiu de complementar la informació que aquest donava. L’entrevista s’ha analitzat partint dels factors de risc i de protecció que acompanyen la història vital del subjecte, tant a nivell personal, com familiar i ambiental. En relació als resultats, malgrat que el procés de construcció de resiliència del subjecte està molt influenciat per un gran ventall de factors de risc en tots els nivells, els seus factors de protecció personals han facilitat el procés de construcció de resiliència. Així doncs, com a conclusió, el subjecte d’estudi sempre ha hagut de fer front a grans adversitats. No obstant això, ell sempre ha trobat opcions per superar-les i -a més- sortir-ne amb més recursos personals.