Aprenentatge democràtic i ciutadania a través de la participació de quatre joves: una perspectiva narrativa

Abstract

Aquesta tesi doctoral estudia com les experiències de participació contribueixen a la vivència de la ciutadania de quatre joves d’origen familiar immigrat. Es parteix del concepte de ciutadania-com-a-pràctica, que és la que es desenvolupa en la quotidianitat de les persones en el seu context familiar, escolar i de lleure. La recerca se situa en el construccionisme i desenvolupa la perspectiva que el coneixement es construeix entre les persones participants en una situació concreta; en aquest cas, fruit de la interacció entre les protagonistes de la recerca i la investigadora. Partint d’aquesta mirada, la metodologia de la investigació combina la narrativa amb la recerca visual i presenta els relats de cada una de les joves participants tot teixint les seves paraules amb les imatges que van produir. Les conclusions de la recerca giren al voltant de dos eixos. D’una banda, se centren en les dimensions que emergeixen a partir de les converses amb les joves: s’analitzen la xarxa social, l’agència, la religió i els aspectes vinculats a l’ètnia, la classe social i el gènere de les noies. D’altra banda, es presenten amb relació al concepte de ciutadania i les possibilitats que tenen les joves d’actuar, és a dir, de ser ciutadanes.

This dissertation studies how the participation experiences contribute to the experience of citizenship by four young women of immigrant origin. The starting point is the concept of citizenship-as-practice, which develops in people’s daily lives; i.e., in their family, school and leisure context. The research is based on the theory of constructionism and develops the perspective that knowledge is constructed by the people involved in a specific situation; in this case, due to the interaction between the women and the researcher. The research methodology combines narrative with visual research and presents the stories of each woman matching their words with the images they produced. The main conclusions revolve around two main issues. On the one hand, they focus on the dimensions that emerge from the conversations with the young women: their social network, agency, religion, and aspects linked to ethnicity, social class and gender. On the other hand, they reflect upon the concept of citizenship and the possibilities of the youth to act; that is, to be citizens.