Proposta i aplicació pràctica per la millora de la velocitat amb canvi de direcció en un equip aleví de futbol femení

Abstract

L’objectiu del present estudi es realitzar una proposta i una aplicació pràctica per comprovar els efectes d’entrenament que genera sobre la velocitat amb el canvi de direcció. Per poder dur a terme la investigació, es van reunir a 11 jugadores (11.25 ± 0.79 d’edat) d’un mateix equip que competeixen a la categoria aleví. Es va crear un grup experimental (GEX) format per sis jugadores, el qual va ser sotmès al programa d’entrenament juntament al realitzat habitualment amb el seu equip. Els exercicis realitzats en el programa eren de pliometria amb salts a tanques petites i a bancs, circuits de carreres amb canvis de direcció i exercicis pliomètrics de baix impacte mitjançant un treball de peus coordinatius a l’escala de coordinació, tot això, alternat amb els jocs tradicionals de persecució i oposició. Es va crear un segon grup, anomenat grup control (GC) format per cinc jugadores, les quals només van realitzar el seu treball de futbol habitual amb el seu equip. Els protocols d’avaluació van ser el Test Illinois i el T-Test abans de l’inici del programa i després de l’aplicació pràctica amb el grup experimental. Es va establir un nivell de significació de p<0.05. Els resultats al final de l’estudi van mostrar que el grup GEX va millorar de manera estadísticament significativa en els dos tests, tot i això, el grup GC va obtenir una millora encara més significativa que el GEX en el Test Illinois. Això ens demostra que el programa d’entrenament realitzat es més efectiu en T-Test que no pas en el Test Ilinois.

The aim of this study is to make a proposal and a practical application to check the effects of training this application on speed with change of direction. The research involved 11 players (11.25 ± 0.79 years old) competing in the juvenile category of a single team. A test group was created (GEX), formed by six players, which carried out the training program in addition to the usual team practice. The program exercises were plyometrics with jumping over low hurdles and benches, racing on courses with changes of direction and low-impact plyometrics to work on foot coordination, all alternated with traditional games of pursuit and opposition. A control group (GC) was also created, formed by the remaining five players, which only carried out the usual team practice. The evaluation protocols were the Illinois Test and the T-Test before the start of the program and after the practical application with the test group. A level of significance was established of p<0.05. The final results showed that the GEX improved significantly in the two tests, but the GC improved more significantly than the GEX in the Illinois test. This shows us that the training program is more effective in the T-Test that not the Illinois test.