Anàlisi de la incidència del sistema de joc en la creació de situacions de superioritat numèrica en el futbol amb el juvenil “A” del Futbol Club Barcelona

Abstract

El present treball es centra en l’estudi de les situacions de superioritat numèrica generades al llarg de la temporada 2013-2014 de l’equip Juvenil A del Futbol Club Barcelona. L’objectiu principal d’aquest treball és esbrinar quina incidència té el sistema de joc 1-4-3-3 en la creació d’aquestes situacions ofensives en el joc de l’equip. Per tal d’enregistrar múltiples situacions de joc i diferenciar la seva complexitat, s’han establert tres variables d’estudi: la zona del camp on es crea la superioritat numèrica (dividint el camp en 12 zones), el tipus de superioritat produïda (2 contra 1, 3 contra 1, 3 contra 2, 4 contra 2 i 4 contra 3), i la freqüència d’interacció dels jugadors en les situacions de superioritat en relació al networking (jugadors que intervenen en les situacions de superioritat per tal de poder establir relacions entre posicions del sistema de joc 1-4-3-3). El mètode utilitzat és notacional (ja que s’enregistra la freqüència en què succeeix un fenomen a partir d’unes taules creades especialment per l’enregistrament de dades), on fent ús de la proposta de Gréhaigne (2001) s’analitzen 8 partits al llarg de la temporada 2013-2014. Els resultats obtinguts mostren que es produeixen més superioritats a les zones 4 i 6 (20,37% respectivament), seguides de les zones 7 (14,81%) i 5 (13,89%). El major tipus de superioritat ha estat el 2 contra 1 (48,15%) seguit del 3 contra 2 (39,81%). La interacció més freqüent entre jugadors en les situacions de 2 contra 1 ha estat: lateral dret i central dret (26,92%) i lateral esquerre i central esquerre (21,15%). En les situacions de tres jugadors (3 contra 1) ha estat: entre el central dret, central esquerre i el pivot (28,57%) i entre el central dret, el lateral dret i el pivot (28,75%). En les situacions de 3 contra 2: lateral dret, l’interior dret i l’extrem dret (18,60%) i entre el central esquerre, el lateral esquerre i l’interior esquerre (18,60%). Pel que fa a les situacions de 4 contra 2 no se n’ha produït cap, i les de 4 contra 3 hi ha una igualtat entre diverses posicions(16,67%), però no s’observen dades molt significatives en quan a la intervenció, excepte la posició del pivot que intervé en gairebé totes. Aquestes dades, s’assimilen al que diuen Sans i Frattarola (2009) sobre el fet que en la zona d’inici es creen més situacions de superioritat que en la zona de progressió i finalització. També Castelo (1999) aporta un estudi sobre els percentatges d’aportacions ofensives dels jugadors en funció de l’espai i la demarcació, però tot i que en aquest cas no ho compara amb situacions de superioritat numèrica, les dades extretes son interessants per la comparativa amb l’estudi que es presenta.

The numerical superiority in game plays of the Junior A team of Football Club Barcelona during the 2013-2014 season were assessed in the present study. The main goal was to find out the impact of the 1-4-3-3 system on the creation of offensive situations in the team game. To record the numerous game plays situations and differentiate their complexity three different variables were established in the present study: the area of the field where the numerical superiority was created (dividing the field into 12 zones), the type of superiority produced (2vs1, 3vs1, 3vs2, 4vs2 and 4vs3) and the frequency of the interaction among players in situations of superiority in relation to their networking (players involved in situations of superiority to establish relations among positions of game style of the system 1-4-3-3). A notational analysis method was used to record how often a phenomenon occurred. The use of tables, especially created for data collection were based on the proposal of Gréhaigne (2001) and allowed the analyses for a total of 8 matches. The results showed that there are more situations of superiority in the areas 4 and 6 (20,37% respectively) followed by areas 7 (14,81%) and 5 (13,89 %). The highest rates of superiority were 2vs1 (48,15%) followed by 3vs2 (39,81%). The most frequent interaction among players in situations of 2vs1 was right back with right center back (26,92%) and left back with left center back (21,15%). The results for the situations of three players (3vs1) were between right and left center back with back midfielder (28,57%) and between the right center back, right back and back midfielder (28,75%). In the situations of 3vs2 were right back, right midfielder and right wing (18,60%) and between the left center back, left back and left midfielder (18,60%). There were no situations of 4vs2. Regarding the 4vs3 situations there were similarities among the different positions (16,67%). However, there were no significant differences showing relevant interventions except for the position of back midfielder, which is involved in almost all plays. These results are in accordance to Sans and Frattarola (2009). They reported more situations of superiority in the beginning areas of play than in the progression zones or ending zones that are nearer to the opponent goal. 8 Castelo (1999) reported the percentage of offensive contributions of players depending on space and their position. Although this study did not compare situations with numerical superiority, its results are suitable for further analysis and comparison with the results presented in the present study.