El professorat en el laberint educatiu

Abstract

Hom hauria de poder pronunciar una lliçó, àdhuc inaugural, sense preguntar-se amb quin dret la pronuncia: la institució és ací per descartar tant aquest interrogant com l’angoixa lligada a l’arbitrarietat del fet que apareix en aquests moments inicials». Les paraules amb què el sociòleg Pierre Bourdieu iniciava la seva lliçó d’ingrés al College de France sota el títol «Lliçó sobre la lliçó»1 em permeten d’engegar, també a mi, fent al·lusió als motius que em col·loquen en aquesta estrada dirigint unes paraules a tots vostès. En aquesta ocasió, la legitimitat delegada per la institució en la meva persona per tal de pronunciar la lliçó inaugural del curs 1997-98 a la Universitat de Vic pot justificar-se per raons afegides: aquests dies s’escau el vintè aniversari de l’inici de l’activitat acadèmica a l’Escola Universitària de Mestres «Balmes», l’any 1977. Un aniversari que coincideix amb la transformació de l’Escola en Facultat d’Educació en el primer any de la Universitat de Vic. Aquestes raons han provocat que, per la meva condició de Degà de l’esmentada Facultat, sigui avui aquí iniciant el parlament inaugural del curs 1997-98. Voldria, doncs, agrair aquest honor que accepto en nom de la Facultat d’Educació i apel·lo a la benvolença de vostès i a la comprensió dels meus col·legues, tot esperant que el text que ara llegiré no formi part del gènere més trist dels escrits que, segons Lichtenberg, són «aquells que no contenen el raonament suficient per a convèncer ni l’enginy suficient per a delectar".