Veus ignorades: representacions socials, subjectivitat i resiliència en persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional

Abstract

Els processos per a l’aprovació i la implementació de la Llei per a l’Autonomia personal i l’Atenció a les Persones en situació de Dependència (LAPAD) han donat lloc a un intens debat polític i social que, coincidint també amb les millores en la provisió de serveis i els avenços mèdics, ha contribuït a un procés de classificació i d’etiquetatge basats en els dèficits de les persones que es troben en aquestes circumstàncies. Aquesta visió anul·la el subjecte i la seva experiència singular i condiciona l’abordatge dels models d’atenció i de cura. L’estudi pretén fer una aproximació a les persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional, fent emergir les seves veus, que expressen com perceben, interpreten, afronten i es reajusten a la nova situació. Partint d’un enfocament constructivista, basat en la subjectivitat, es fa un recorregut sobre els models de la discapacitat que han reeixit en l’activitat científica dels darrers anys, els mecanismes de regulació de les pèrdues que defensen les teories del cicle vital i les aportacions que s’han fet sobre el model de la resiliència aplicat a les persones que envelleixen. El resultats de l’estudi mostren com les representacions i els significats que les persones grans atribueixen a la seva experiència s’inscriuen en les seves trajectòries vitals, donant un sentit únic i singular a la forma de viure i de respondre a la pèrdua d’autonomia funcional i les seves conseqüències. Aquelles que expressen una vivència d’integritat respecte de la vida viscuda, amb predomini d’afectes positius envers un mateix i els altres, que conserven l’esperança i el desig de continuar vivint, s’ajusten a les pèrdues de manera més satisfactòria que aquelles que expressen desconfiança i una certa amargor respecte de la pròpia vida. D’això se’n deriva que els espais d’escolta i d’acompanyament poden ser un recurs vàlid i necessari en el qual, a través de la paraula i el testimoni narrat, el subjecte pugui repensar i resignificar les seves experiències.

The processes for the approval and the implementation of the Law on the Promotion of Personal Autonomy and Care for Dependent People (LAPAD) have given rise to an intense political and social debate that together with the improvements in service provision and medical progresses have contributed to a process of classification and labelling based on the condition of those people who are in these circumstances. This vision obliterates the individual and its singular experience and determines the approach of attention and care models. This study tries to approach the elderly who have lost personal autonomy, making their voices heard, expressing how they perceive, interpret and face the new situation and how they readjust themselves to it. Starting from a constructivist approach, based on subjectivity, we make a route on models of disability that have been successful in the scientific activity during the last few years, mechanisms of loss adjustment defended by life cycle theories and contributions made on the model of resilience applied to people who age. The study results show how the representations and the meanings that the elderly attribute to their experience are part of their vital paths giving a unique and singular meaning to the way of living and to respond to the loss of functional autonomy and its consequences. Those that express an integrity experience with regard to the lived life, with a predominance of positive affects towards themselves and others, which preserve hope and the desire of keep living, adjust themselves to losses in a more satisfactory way than those who express distrust and a certain bitterness regarding their own life. Spaces for attention and accompaniment can be a valid and necessary resource where the individual could rethink and give new meaning to its experiences through words and the story behind them.